El Barcelona ha fitxat Pau Gasol o Pau Gasol ha fitxat el Barcelona? Per respondre aquesta qüestió vegem l’escena de la pel·lícula Una nit a l’òpera en la qual Groucho Marx diu: «La part contractant de la primera part serà considerada com la part contractant de la primera part».
Les raons de la tornada de Gasol a les pistes han estat àmpliament comentades en mitjans de comunicació i xarxes socials. Ara no afegirem molt més sobre això i només direm que és admirable que segueixi motivat després de tot el que ha guanyat. Segurament, participar en els Jocs Olímpics de Tòquio i guanyar més títols és un estímul que l’impulsa a continuar competint.
El que realment ens interessa destacar aquí és l’estratègia de comunicació de Gasol. Per començar veiem que és molt actiu en els seus canals propis. Sense anar més lluny, quan va acabar el partit del seu retorn a Palau Blaugrana va penjar a Twitter un vídeo selfie en què deia estar content de sentir-se una altra vegada jugador de bàsquet.
L’alta activitat de Pau en els seus canals contrasta amb la baixa atenció als mitjans. És veritat que quan va arribar a Barcelona procedent dels Estats Units va atendre la premsa a l’aeroport, Posteriorment, va oferir una roda de premsa durant l’acte de la seva presentació oficial, però encara no ha donat entrevistes. Potser ho farà més endavant.
Sigui com sigui, no hi ha dubte que l’objectiu de la seva estratègia de comunicació és gestionar l’agenda i impedir que siguin altres els que parlin per ell, tal com demostra el que va passar durant la campanya electoral a la presidència del FC Barcelona. Després del tuit del candidat Toni Freixa en què deixava entreveure el fitxatge de Gasol, el jugador va reaccionar dient: «quan tingui alguna cosa que anunciar, ho faré a través de les meves xarxes socials».
Així va ser. Tres dies després, Pau va anunciar el seu fitxatge pel Barça mitjançant un comunicat que contenia uns missatges claus específics: «torno a casa»; «les meves habilitats i experiències a disposició el club»; «progressant en el meu estat de forma física»; «afronto aquesta oportunitat amb il·lusió i amb l’esperança de poder aportar a l’equip»; gràcies al Barça i a l’equip tècnic «. Gasol va triar quins missatges volia compartir en els seus canals propis perquè suposava que les seves paraules tindrien un ampli ressò, com així va ser.
Per a la presentació oficial que abans hem mencionat va preparar un bon titular. «Segueixo sent un jugador especial», va dir. Setmanes després, es va deixar veure entrenant i animant els seus companys en els partits fins que, per fi, va arribar l’hora d’anunciar el retorn a la pista. Ho va fer en dos actes. En el primer va interactuar amb els seus seguidors ( «alguna cançó que us agradi escoltar abans d’un moment que portàveu temps esperant?», va tuitejar) i en el segon va confirmar la notícia: «Ha arribat el moment. Demà és el dia».
Al meu entendre, Pau Gasol és un referent en la comunicació estratègica d’un esportista així que serà interessant veure com gestiona el moment de la seva retirada. M’imagino que s’organitzarà un acte al Palau Blaugrana, completament ple (també senyal que haurà passat la pandèmia), en el qual penjaran del sostre la samarreta amb el dorsal 16. També suposo que Pau pronunciarà unes paraules que quedaran per a la posterioritat, de manera que haurà de preparar-se bé. Potser trobi inspiració en Groucho i jo, la genial biografia de Groucho Marx.
